Control de xats de la UE: s'acosta la votació crítica: què hi ha en joc per a la privadesa digital
La Unió Europea es troba a punt de prendre una de les decisions de política digital més controvertides dels darrers anys. Després d'anys de debat acalorat, la votació final sobre l'anomenat reglament "Control de xats" està prevista per al 14 d'octubre de 2025 al Consell de la UE. Aquesta legislació, presentada sota la bandera de la protecció infantil, podria crear una infraestructura de vigilància sense precedents que alteraria fonamentalment la privadesa digital a tot Europa.
Què és el control de xat?
Oficialment titulada "Reglament sobre la prevenció i la lluita contra l'abús sexual infantil", aquesta proposta exigiria als serveis de missatgeria i a les plataformes d'allotjament que escanegessin totes les comunicacions i els fitxers privats per detectar material d'abús sexual infantil (CSAM). El reglament obligaria a:
Vigilància massiva de totes les comunicacions digitals a la UE
Escaneig automàtic d'imatges, vídeos i missatges de text
Possible debilitament del xifratge de punta a punta
Seguiment de 450 milions de ciutadans de la UE sense sospites específiques
La proposta "preveu l'escaneig massiu de comunicacions privades, incloses les converses xifrades, cosa que planteja greus problemes de compliment de l'article 7 de la Carta dels Drets Fonamentals".
Estat actual: una cursa contrarellotge
La situació ha arribat a un punt crític. S'esperava que els estats membres finalitzessin les seves posicions abans del 12 de setembre de 2025, i que la votació del Consell fos el més aviat possible el 14 d'octubre de 2025. Dinamarca, que actualment ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, està pressionant per sotmetre la proposta a votació abans del 14 d'octubre, malgrat la forta resistència dels criptògrafs, els defensors de la privadesa i alguns estats membres.
Les matemàtiques de la votació són clares: almenys 15 dels 27 estats membres de la UE han de donar suport al reglament perquè s'aprovi. Els vots decisius els donen Estònia, Alemanya, Grècia, Romania, Eslovènia i Suècia, i la posició d'Alemanya és particularment crucial. Un vot negatiu o una abstenció de Berlín podria anul·lar el projecte de llei.
Per què el control del xat és profundament problemàtic
1. Vigilància massiva sense sospita
El reglament introduiria una vigilància generalitzada de tots els ciutadans de la UE. Tots els missatges i imatges s'escanejarien automàticament, independentment de si hi hagués alguna sospita d'infracció contra l'individu.
2. Amenaça al xifratge
Les propostes requereixen "l'escaneig massiu de telèfons mòbils i ordinadors per identificar material sospitós d'abús infantil enviat per serveis de comunicacions xifrats". Per escanejar missatges privats, caldria comprometre el xifratge de punta a punta, creant portes del darrere que podrien ser explotades per delinqüents i règims autoritaris.
3. Preocupacions legals
Fins i tot experts jurídics de la UE alerten de problemes constitucionals importants. El reglament podria violar l'article 7 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que protegeix el dret a la privadesa.
4. Insuficiència tècnica
Els sistemes de detecció automatitzats són propensos a errors i produeixen altes taxes de falsos positius, cosa que pot causar problemes massius a usuaris innocents.
Oposició científica i de la societat civil
La resistència al control de xats és àmplia i ben informada. Més de 500 científics de renom han instat els governs de la UE a rebutjar la proposta de control de xats "tècnicament inviable", qualificant-la de "perill per a la democràcia".
Les organitzacions de drets digitals de tota Europa s'han mobilitzat contra la proposta. La campanya "Fight Chat Control" emfatitza que aquesta no és una mesura contra els delinqüents, sinó la introducció d'una vigilància massiva de tots els ciutadans de la UE.
Les apostes no podrien ser més altes
Aquesta votació determinarà si Europa adopta un model d'estat de vigilància o manté el seu compromís amb els drets fonamentals. Les implicacions s'estenen molt més enllà de les fronteres de la UE:
Precedent global : Altres democràcies poden seguir l'exemple si la UE adopta aquestes mesures
Impacte econòmic : les empreses tecnològiques es podrien veure obligades a debilitar la seguretat per a tots els usuaris a nivell mundial.
Valors democràtics : El principi que els ciutadans haurien d'estar lliures de vigilància sense causa està en joc.
Què es pot fer ara
Tot i que els governs van finalitzar les seves posicions el 12 de setembre, la votació final tindrà lloc el 14 d'octubre de 2025 i els ciutadans encara poden contactar amb els seus representants.
Els ciutadans poden prendre mesures mitjançant:
Contacte amb representants nacionals i eurodiputats
Compartir informació sobre els riscos de Chat Control
Donar suport a peticions i campanyes d'organitzacions de drets digitals
Educar la família i els amics sobre les implicacions
Conclusió: Protecció infantil Sí – Vigilància massiva No
Ningú discuteix la importància crítica de protegir els infants de l'explotació sexual. Tanmateix, Chat Control representa l'enfocament equivocat. En lloc d'investigacions específiques basades en proves i sospites, crearia una infraestructura de vigilància que tractaria tots els ciutadans com a possibles delinqüents alhora que soscavaria la seguretat que protegeix tothom.
Les properes setmanes revelaran si Europa tria el camí cap a una societat de vigilància digital o defensa la privadesa i la protecció de dades com a pilars fonamentals de la democràcia. La decisió no només recau en els governs, sinó també en els ciutadans, que han d'alçar la veu.
La votació final del 14 d'octubre de 2025 mostrarà quina direcció pren la UE. És hora de lluitar pels nostres drets digitals.
Dates clau:
12 de setembre de 2025: Els estats membres van finalitzar les posicions
14 d'octubre de 2025: votació final prevista al Consell de la UE
Països crítics: Alemanya, Estònia, Grècia, Romania, Eslovènia i Suècia tenen vots decisius.
